Antes de comenzar lo primero que hay que hacer es configurar el idioma del documento, voy a Herramientas/ idioma/ para todo el texto y escoger catalán o más. Entonces escojo la configuración regional "catalán" y idiomas predeterminados para los documentos "catalán" y clic en aceptar, y clic en "solo para el documento actual"
Hay que verificar que el OpenOffice.org Writer tiene activada la verificación ortográfica automática, para así detectar las palabras que están mal escritas, (aparece una ralla roja debajo), para ello en la barra de herramientas estándar, hago clic en el icono.
Para revisar la ortografía lo puedo hacer de dos maneras:
- haciendo clic sobre la palabra con el botón derecho del ratón, y se abre una ventana con las diferentes sugerencias que ofrece el corrector, donde elijo la opción correcta.
- sitúo el cursor al inicio del documento y voy a herramientas/ ortografía y gramática o pulso sobre el icono de verificación ortográfica de la barra de herramientas estándar, se abre una pantalla donde detecta el primer error, me da las opciones, elijo la correcta y clic en cambiar
Para poner la letra inicial voy a formato/ párrafo/ Inicial destacada con citación.
Este es el texto copiado y corregido.
El
rei estava enamorat de la Sabrina, una dona de baixa condició a la
que havia convertit en la seva esposa.
Una
tarda, mentre el rei era de cacera, arribà un missatge per avisar de
que la mare de la Sabrina estava malalta. Tot hi que estava prohibit
fer servir el carruatge personal del rei, infracció que es pagava
amb el cap, Sabrina ve pujar al carruatge i va córrer al costat de
la seva mare.
Al
seu retorn, el rei fou informat de la situació:
- No es meravellosa? -va dir-. Això és amor de veritat. No li a importat jugar-se la vida per cuidar de la seva mare. És meravellosa!
Un
altre dia, mentre Sabrina estava assentada al jardí de palau menjant
fruita, arribà el rei. La princesa el saludà i després feu una
calaixada a l'últim préssec que quedava al cistell.
- Semblen bons!- va dir el rei.
- Ho són- va dir la princesa. I allargant la mà, li cedí al seu estimat el seu préssec.
- Quan que m'estima! -comentà després el rei_ renuncià el seu propi plaer per donar-me l'últim préssec de la cistella. No es fantàstica?
Passarem
els anys i, no se cap per què, l'amor i la passió va desaparèixer
del cor del rei.
Assentat
al costat del seu amic més íntim, li deia: “Mai es va comportar
com una reina. No va desafiar la meva prohibició utilitzant el
carruatge? És més, recordo que una vegada em va donar de menjar
fruita mossegada”
Si el que veus s'ajusta a mida amb la realitat
que et convé més....
.....desconfia dels teus ulls!
Deixa'm que t'expliqui, Jorge Bucay
